UpiC

Distribuir contido
Actualizado: fai 22 horas 34 min

Empreses d’enviaments i el sector de la logística

Ven, 15/06/2018 - 05:58

Per parlar sobre els enviaments express cal començar per considerar que aquesta és una solució que ha sorgit com a conseqüència dels nous hàbits de consum de les persones, igual que l’eclosió del comerç electrònic, la qual cosa ha significat una major demanda dels enviaments a domicili.

Tenint molt en compte l’anterior, els enviaments d’aquesta classe són cada vegada més necessaris i per aquesta mateixa raó, des del sector de la logística s’ha treballat d’una manera important per garantir que el creixement dels envios baratos sigui encara major, en ampliar les xarxes d’emmagatzematge i transport.

Revolució en el sector de la logística amb els enviaments express

El sector de la paqueteria i els lliuraments a domicili s’ha posat potes enlaire amb l’auge del consum actual, la cerca de la immediatesa i totes les característiques que acompanyen al comerç electrònic.

Cal considerar que són cada vegada més els encàrrecs que es fan sense que la persona s’hagin de moure de casa, un costum que fins a fa un temps es trobava limitada a la pizza o al menjar xinès durant un cap de setmana, però que ara s’expandeix amb la màxima velocitat del cas en tots els sectors del mercat.

És llavors aquesta nova premissa la que ha obligat al sector de la logística a revolucionar la manera en el qual opera i que per tant els enviaments express siguin tota una necessitat per resoldre les necessitats dels consumidors a qualsevol hora, en qualsevol lloc i per descomptat en terminis mínims, establerts gairebé sempre com a màxim en una hora.

D’acord amb les dades estadístiques, s’ha trobat que un dels sectors més potents dins de l’economia espanyola és justament est. Entorn de l’anterior, es ressalta que les empreses tradicionals de repartiment són incapaços d’absorbir l’increment de la demanda i amb la suma de les pimes, el volum de negoci ha crescut com l’escuma.

Ara bé, val la pena destacar que en realitat no tots prosperitat entorn d’aquesta modificació en el sector de la logística com a conseqüència dels enviaments express, ja que per exemple algunes empreses en el sector s’han plantat davant condicions com la de Amazon, que és acusada per exhibir preus bastant baixos, els quals amb prou feines superen el 1%, excusant-se que volen contractar amb grans volums.

En definitiva, els canvis ja s’estan aplicant, els resultats per al consumidor són increïbles, però encara que el sector s’està adaptant de molt bona manera, tot sembla indicar que encara no es troba preparat per afrontar aquesta situació tan nova.

Categorías: Universidade

A quina edat es pot aplicar un tractament d’ortodòncia?

Lun, 11/06/2018 - 09:33

Una de les preguntes més comunes que es fan al moment de parlar sobre els tractaments d’ortodòncia invisalign barcelona, es troba relacionada amb l’edat del pacient, ja que no hi ha massa claredat respecte al moment precís per aplicar aquesta classe de procediment en el cos.

Ara bé, on sí s’havia de ser molta èmfasi, és que un tractament d’ortodòncia es pot realitzar-se el pacient es va fer el canvi de les dents de llet per les dents definitives, la qual cosa significa que en termes aproximatius, això es dóna entre els 12 i 13 anys d’edat.

Edat per fer servir ortodòncia

Malgrat l’anterior, cal tenir molt en compte que és aconsellable que tots els nens facin el possible per complir amb una revisió dental cada any per revisar aquesta zona del cos des que tinguin entre 7 i 8 anys. Val la pena recordar que és durant aquesta edat que les dents incisives superiors i inferiors ja van a ser els definitius o van a començar a erupcionar, motiu pel qual pot ser molt més senzill que es doni un diagnòstic precoç de les alteracions possibles quant al creixement ossi.

Igualment, en aquesta etapa de la infància és molt més factible que es pugui actuar i també prevenir aquells problemes de mala oclusió dental per així evitar que en molts casos s’hagi de passar per un tractament d’ortodòncia que sigui més invasiu.

D’altra banda, també cal explicar com una possibilitat el portar al nen al odontopediatra des dels tres anys d’edat amb l’objectiu d’així vigilar un correcte creixement de les dents i en cas que l’hi consideri necessari, derivar-los al ortodoncista, doncs com s’ha indicat anteriorment, és molt més pertinent corregir les alteracions de les dents abans que les mateixes es produeixin com a resultat del canvi de les dents de llet pels definitius.

La importància d’una bona salut dental

També, perquè es tingui en ment, en l’ortodòncia infantil, poden ser usats diferents aparells d’ortodòncia, per exemple als set anys es podria donar inici amb el tractament utilitzant aparells removibles que es posen i es lleven, els quals es fixen en els molars a través d’uns ganxos petits. D’aquesta manera es corregeixen aquells problemes vinculats amb una mossegada croada o amb un estrenyiment posterior.

El típic és que aquests aparells s’usin com a mínim entre 4 a 6 hores tots els dies, a més de fer-ho durant la nit, entre més temps es portin, la correcció serà molt més ràpida. Finalment, sense importar l’edat, sempre caldrà mantenir les genives molt sanes i per tant les consultes amb els especialistes són necessàries.

Categorías: Universidade

Com ens afecten el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 i la “Llei d’acompanyament”

Xov, 24/05/2018 - 08:46
El Parlament de Cataunya està tramitant el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 (LP) i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics (LA), més conegut com el projecte de llei d’acompanyament (dels pressupostos 2012 de la Generalitat). Ambdós projectes, en la seva redacció actual, afecten directament la universitat, tal com indiquem a continuació.

Reducció retributiva
S’autoritzarà el govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal […] que poden afectar, preferentment […], les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració de complement específic o equivalent (LP, article 34).
El PDI laboral no podrà optar al complement per mèrits de recerca, ja que té consideració de complement de productivitat i aquesta mena de complements no seran reconeguts durant el 2012 (LP, article 28.1).

Eliminació dels ajuts dels plans d’acció social i concilia
Es suspendran tots els ajuts del pla d’acció social (ajuts per estudis universitaris, premis de jubilacions i ajuts per menjar, entre d’altres) (LP, article 33).
Es suspendran amb caràcter indefinit les millores relatives a la prestació econòmica d’incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat (LA, disposició addicional 6).
S’eliminarà la reducció d’un terç de la jornada amb el 100% de retribucions per tenir cura d’un fill durant un màxim d’un any a partir del finiment del permís de maternitat (en el futur comportarà una reducció proporcional de retribucions). (LA, article 77)
Es reduiran de 9 a 6 els dies de permís per assumptes personals (LA, article 76.3).

Augment de la jornada laboral del PAS
A la pràctica, s’obligarà les universitats a equiparar la jornada laboral del PAS (35 hores per setmana) a l’establerta per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat (37’5 hores), ja que “quan la jornada ordinària de les universitats sigui inferior, el departament competent en matèria d’Universitats adequarà la seva aportació econòmica a la universitat, per evitar que l’impacte econòmic de la jornada inferior en proporció a la reglamentària esmentada sigui amb càrrec als pressupostos de la Generalitat” (LA, disposició addicional 12).

Modificació dràstica del Pla Serra i Húnter
Es modificarà el Pla Serra Húnter (la font bàsica per finançar les places d’estabilització del professorat) en un sentit difícilment compatible amb la LOU i l’autonomia universitària, per tal de contractar “candidats que disposin de credencials internacionals d’alt nivell en docència i recerca, mitjançant convocatòries obertes que afavoreixin la concurrència dels millors aspirants en un ampli entorn d’institucions d’arreu del món, incloses les de Catalunya”. Correspondrà “al Govern de la Generalitat determinar, si escau i mitjançant Acord, les percepcions econòmiques que […] pugui percebre el personal acadèmic que ha accedit a un contracte del Pla Serra Húnter” (LA, disposició addicional 17).

Restriccions desiguals
Les entitats del Programa de centres de recerca de Catalunya (CERCA) i la Fundació Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), quedaran
exceptuats de mesures com la prohibició de creixement de massa salarial i complements de productivitat del personal laboral, la limitació en les retribucions del personal directiu i la limitació en l’augment de la despesa de personal (LP, disposició addicional 18).

Universitats privades
Es modificarà la Llei d’Universitats per tal que tots els rectors i rectores de les universitats privades formin part de Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, en igualtat amb els de les universitats públiques (LA, article 71).
I aquesta Junta “ha d’acordar mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques […]” (LP, disposició addicional 19).

Categorías: Universidade

Notícies de la taula rodona Present i futur de la universitat com a servei públic

Xov, 24/05/2018 - 08:45
El passat dia 26 de novembre, UpiC va organitzar una taula rodona amb el títol Present i futur de la universitat com a servei públic, en què van intervenir Jorge Calero, economista de l’educació i professor de la Universitat de Barcelona, Julio Carabaña, sociòleg de l’educació i professor de la Universidad Complutense de Madrid, Albert Recio, fundador de la Asociación de Economistas Críticos i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i Joan Tugores, economista, professor i exrector de la Universitat de Barcelona.

Aquest és un resum dels temes tractats:

Evolució de la universitat espanyola a les darreres dècades

La universitat en aquestes darreres dècades ha progressat molt:

  • Accés: en la quantitat d’estudiants, i en l’equitat de l’accés.
  • Recerca: en quantitat i en nombre de cites, que és un indicador de qualitat.
  • Docència: la seva qualitat mai no l’ha mesurada ningú, no se sap quants i quins estudiants aprenen ni què aprenen.

En el context de prosperitat econòmica que ha caracteritzat la segona meitat del segle XX, s’han produït dos esdeveniments crucials: la incorporació de la dona al treball i la participació social i l’extensió de l’accés a l’estudi i, en particular, a la universitat. (J. Tugores)

En tot cas, existeix una tensió en el si de la universitat entre la funció docent i la funció de recerca. Globalment, les dues funcions estan indissolublement lligades, però al nivell individual de cada professor, les dues funcions poden no tenir res a veure. Aquesta és una qüestió que no s’està abordant. És possible que sigui convenient segregar les dues funcions, si més no, a la major part d’universitats. (J. Carabaña)

El paper de la universitat com a servei públic

Perquè la universitat és un servei públic i convé que ho segueixi sent?

  • Perquè en invertir en ensenyament universitari s’obté un augment de la productivitat i l’eficiència que beneficia el conjunt del país.
  • Perquè, en front a la universitat privada, la universitat pública significa la garantia d’un accés més democràtic als estudis universitaris i, per tant, més equitat, cohesió i mobilitat social.

Tanmateix, cal matisar aquesta millora: Espanya és un país on es donen grans desigualtats socials. Aquesta situació està molt vinculada amb la manca de formació professional qualificada, la qual cosa comporta una polarització entre les persones amb estudis universitaris i les que no en tenen. En aquest sentit, doncs, la universitat a Espanya té més una funció elitista que de servei públic. (A. Recio)

Els perills del model cap al que estem caminant

Mercantilització o parasitisme
El canvi que s’està produint, això que anomenem mercantilització, es caracteritza per un gran parasitisme del sistema públic per part del mercat. La privatització, en realitat, consisteix a posar la universitat pública al servei del mercat. És el mateix fenomen que passa amb les grans empreses espanyoles: tret de les empreses públiques privatitzades (Telefònica, n’és un exemple prototípic), les grans empreses (ACS, etc.) parasiten l’administració: netegen els carrers de les nostres ciutats, construeixen carreteres, gestionen aeroports, etc. (A. Recio)

Recerca i interessos privats
Tanmateix, en el cas de la recerca, la convivència d’una orientació de servei públic amb una de servei privat és més raonable (J. Carabaña).
La recerca també hauria de ser pública: perquè això permet fer recerca sense el biaix dels interessos comercials i perquè amb diners públics no s’haurien de generar patents privades. (A. Recio)

Competència
Hi ha diverses fonts de descontentament (comparació amb les universitats d’elit, rankings, etc.), que estan empenyent-nos cap a una solució competitiva. La competència s’està venent com la resposta neoliberal per a tot, i també per a la universitat. En lloc de plantejar l’ensenyament com un servei públic, es planteja una orientació final mercantilitzadora dels estudiants, de l’avaluació de la universitat, etc. (J. Carabaña)

Recerca i competència
La cultura dominant a la universitat és la d’elit competitiva per als recursos i el prestigi personal. Això no és bo per a la recerca. La recerca hauria de ser una tasca col·laborativa i no competitiva. Cal construir una cultura més col·lectiva i social entre el professorat universitari. (A. Recio)

Avaluació i cultura universitària
En aquest sentit, és molt negativa la cultura avaluadora que s’està imposant, on l’avaluació no la fan els experts en la matèria de què es tracti, i per això es fa mitjançant paràmetres, i de forma fragmentada. Aquesta forma d’avaluació està pervertint els fonaments morals de l’exercici de la professió. Els incentius estan substituint els sentiments morals, sense els quals l’avaluació per iguals no funciona. Avaluar per indicadors que, a més, no són els adequats (ningú no avalua l’actuació docent d’un professor anant a escoltar les seves classes, sinó per indicis i prestacions concretes que poden ser erronis), genera corrupció i porta a la perversió dels objectius. (J. Carabaña)

Elitisme
La universitat pública segueix sent necessària avui, quan assistim a la “rebel·lió de les elits” contra el seu procés democratitzador. Aquesta rebel·lió està orientant tots els processos socials cap a un model en el qual les decisions estan en mans d’unes elits globals i es pretén que a cada país hi hagi un grup de simples gestors sense capacitat per a pensar ni dur a terme un model diferent. En particular, també la universitat es vol orientar en aquesta direcció. Però, al contrari, cal que la universitat segueixi formant els professionals que donen vida al teixit econòmic real (que no és el de les grans corporacions), capaços de prendre decisions, de generar noves idees, etc. (J. Tugores)

Excel·lència versus qualitat
La persecució de l’excel·lència com objectiu és conceptualment elitista i comporta la fragmentació del sistema. En aquest sentit, l’excel·lència no té per objectiu la millora de la qualitat. (J. Tugores)

Fragmentació
Estem davant un perill de fragmentació, a causa de les contradiccions entre dos objectius diferents: l’excel·lència i la universalitat. De fet, aquesta polarització ja s’està manifestant, si més no en perfils i situacions molt diferents entre el professorat, universitats de primera i de segona, estratificació de l’estudiantat que estudia una carrera o una altra en funció del seu origen social,… Amb les retallades, aquesta polarització pot augmentar, a causa de l’augment del copagament i també pel retorn de la massificació a les aules. (J. Calero)

Cal mantenir el paper de servei públic

No ens podem permetre la deriva mercantilista de la universitat pública perquè:

  • La inversió en capital humà dóna resultats a llarg termini.
  • Els joves investigadors estan marxant del país.
  • La meritocràcia, per imperfecta que sigui, és socialment desitjable.
  • I, sobretot, perquè ens hem de preguntar quin tipus de societat volem, i si creiem en la cohesió social i l’equitat, i en donar a les persones possibilitats de progressió professional.
Categorías: Universidade

Hello world!

Xov, 24/05/2018 - 08:05

Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!

Categorías: Universidade